Normalitzar el paper de la dona al FC Barcelona és un dels objectius de Sí al futur. Sota aquesta premissa, s'ha treballat el projecte Un Barça en femení, que inclou actuacions transversals en tots els àmbits del Club. El dilluns 1 de març, les cinc conselleres de Sí al futur, Annamari Basora, Carolina Fabregat, Joana Barbany, Maria José Balañá i Maria Teresa Andreu, acompanyades del candidat a la presidència del Barça, Víctor Font, i Antoni Bassas, van presentar les claus del projecte davant d’un centenar de socis i sòcies en una trobada telemàtica.

La consellera Maria José Balañá va destacar la importància d'aconseguir que les 37.488 sòcies del FC Barcelona, que són el 25% del total de socis, se sentin representades. "Que siguem la candidatura que incorpora el major nombre de directives de tota la història del Club ens posiciona precisament com el projecte que té la voluntat ferma d'incorporar la visió femenina des de tots els prismes", va assegurar Balañá.

Per la seva banda, Carolina Fabregat va posar el focus en com la diversitat en el talent beneficia tots els projectes. "El Barça, com la gran institució que és, té la gran oportunitat, i també la responsabilitat, de prendre un paper actiu en el terreny de la diversitat i de la inclusió", va assenyalar Fabregat.

Maria Teresa Andreu, consellera i pionera del futbol femení al Barça, va explicar les claus del projecte per impulsar l'esport femení. D'acord amb les indicacions de l'estructura tècnica de Sí al futur, es donarà suport a la bona tasca que està fent l'equip femení amb Lluís Cortés com a General Manager i Markel Zubizarreta com a Director Esportiu. En referència a les seccions, Sí al futur crearà equips femenins a tots els esports. "Els equips femenins s'incorporaran definitivament a la dinàmica del Club i caminaran amb pas ferm cap als recursos i el pes global de l'esport masculí", va assegurar Maria Teresa Andreu. Quant als esports no professionals, va destacar la creació de la secció de natació artística.

Durant la trobada, Annamari Basora va explicar que un dels pilars del projecte per fer del Barça un club amb causa és la normalització del paper de la dona al club. "Volem que els nens de tot el món s'enlluernin amb el Barça pels seus títols, però també pels seus fets", va dir, afegint que el Barça, per la seva magnitud, "ha de ser pioner i liderar aquest moviment per la igualtat".

Finalment, Joana Barbany va detallar les bases del Pla d'Igualtat que Sí al futur aplicarà al FC Barcelona. Una de les mesures és la reforma dels estatuts perquè també incloguin les dones sòcies en la seva redacció. "He revisat els estatuts i en cap moment es fa servir el femení o fórmules neutres que incloguin també les sòcies", va comentar Barbany. A més, va explicar altres accions del Pla d'Igualtat com és donar suport a projectes d'empoderament de la dona o a associacions que treballin en pro de les dones o nenes en risc d'exclusió, fomentar convenis de col·laboració per donar visibilitat a la tasca en femení de les entitats i seguir apostant de manera ferma pel grup Eldemira Calvetó, entre altres.

El candidat a la presidència del FC Barcelona, Víctor Font va reiterar el seu compromís per normalitzar i impulsar el paper de la dona a tots els nivells del Club: “Estem convençuts que serem molt més forts si ho fem possible”.

Durant la trobada, diferents sòcies amb una forta vinculació amb el Barça van mostrar el seu suport a aquesta normalització del paper de la dona impulsada per Sí al futur: Magda Oranich, advocada i ex-directiva del FC Barcelona; Elisabet Cólera, ex-jugadora del FC Barcelona Femení als anys 90 durant 4 temporades i actualment vinculada a l'Agrupació Barça Jugadors; Coral Regí, membre del col·lectiu Noies Twitter Barça i Maria de Moragas, ambaixadora de Sí al futur, entre d’altres participants de la trobada.

Aquí es pot recuperar el resum del Zoom Un Barça en femení

El candidat a la presidència del FC Barcelona Víctor Font escurça distàncies amb Joan Laporta a les eleccions del 7 de març segons una enquesta feta per l’empresa GAPS a un total de 1200 socis i sòcies del Club en tres onades (última setmana de desembre del 2020, mitjans de gener i mitjans de febrer del 2021). Una de les conclusions principals que revela l’estudi és que hi ha més de 35.000 socis i sòcies que encara han de decidir el vot; 30.000 més ja tenen decidida una preferència però afirmen que encara poden canviar d’opinió respecte la seva opció actual, 20.000 dels quals expliciten dubtar entre votar Font o Laporta.

Aquesta quantitat de vots indecisos és suficient per decantar el resultat de la votació cap a un candidat o l’altre el proper 7 de març. L’estudi també revela que la intenció de vot cap al tercer aspirant a la presidència, Toni Freixa, és molt baixa i l’allunya de qualsevol possibilitat de competir amb els altres dos candidats.

La demoscòpia indica que 3 de cada 4 socis i sòcies del FC Barcelona són molt conscients del delicat moment que viu l’economia del Club i pateixen per l’amenaça que el podria abocar a convertir-se en una SA. És per això que valoren la capacitat de gestió i experiència empresarial que ha de tenir el nou president per treure l’entitat de l’atzucac econòmic en el qual es troba.

Els socis i sòcies expressen de manera molt clara que és més important el projecte que la persona i que volen un programa sòlid i ben pensat capaç de fer front als reptes de la nova economia. 

La mostra de l’enquesta realitzada per l’empresa GAPS Política i Societat és de 1.239 entrevistes fetes en tres onades (28-30 de desembre del 2020; 18-19 de gener i 15-16 de febrer del 2021) a socis i sòcies del FC Barcelona majors d’edat. El marge d’error és del +/- 2,8% per dades globals amb un interval de confiança del 95% i el supòsit de màxima indeterminació on p=q=50 i k=1,96. Mètode d’entrevistes: CATI.

Falta de respecte als socis i sòcies

Davant el gran nombre de socis i sòcies que encara no han decidit el seu vot, Víctor Font considera imprescindibles els debats que permetin contrastar projectes i no haver de votar a partir de percepcions. 

És per això que troba intolerable que Joan Laporta no hagués participat dimecres al debat electoral organitzat per Barça TV, la televisió oficial del Club. Sí al futur remarca que l’absència del candidat és una falta de respecte al socis i a les sòcies blaugranes, i més quan el procés del vot per correu és vigent des de dilluns passat. Per Font, aquestes són les eleccions més importants de la història recent del Club i és clau que els socis i sòcies decideixin el sentit del seu vot coneixent el projecte dels tres candidats i no votar en base a percepcions.

L’actitud de Joan Laporta i del seu equip contrasta amb la de les eleccions del 2015, quan es mostraven disposats a assistir a tots els debats electorals i criticaven el candidat Josep Maria Bartomeu per només participar en un d’ells, el de TV3, a pocs dies dels comicis.

Així, per exemple, el candidat piulava el 3 de juliol del 2015: “Anirem a tots els debats. Volem explicar les nostres propostes i estem disposats a contraposar-les amb les de la resta de candidatures.” O la membre del seu equip Elena Fort, que al seu compte de Twitter deia el 20 de juliol: “d’això ens queixem! Bartu no volia i tots cancel·lats. Aquí ve el problema”.

Confiança en el vot per correu

Sí al futur expressa la màxima confiança en el procés de vot per correu i constata que dimarts socis i sòcies ja van començar a rebre el material necessari per exercir el seu dret a vot. La candidatura de Víctor Font farà un seguiment exhaustiu de tot el procés de votació per correu per ajudar a garantir que el procediment acaba de forma impecable.

3.000 socis sense dret a vot

En paral·lel, Sí al futur considera incomprensible que la comissió gestora no hagi facilitat el dret de vot als 3.000 socis i sòcies que viuen fora de l’Estat espanyol. Sense possibilitat de votar per correu i en plena pandèmia, a aquest col·lectiu només li queda l’opció de viatjar fins a Barcelona per poder votar, quan depenent del país de procedència cal fer quarantena. Si s’hagués implementat el vot electrònic tal com ha demanat reiteradament Sí al futur, s’hauria facilitat a aquests 3.000 socis i sòcies i a la resta de la massa social participar en els comicis.

El candidat a la presidència del FC Barcelona, Víctor Font, es marca com a objectiu principal per al proper mandat que es recuperi el vincle dels socis i sòcies amb el Camp Nou per superar el 75-77% d'ocupació cronificada a l'Estadi des de fa més de 10 temporades. Abans de la pandèmia, de mitjana més de 20.000 seients no s'ocupaven els dies de partit. Per capgirar la situació, Sí al futur implementarà polítiques perquè el Camp Nou s’ompli de socis i sòcies novament.

Propostes per als socis i sòcies sense abonament

Les més de 12.000 persones en llista d’espera per obtenir un abonament i la resta de socis i sòcies que no tenen seient al Camp Nou són una prioritat per a Víctor Font. Per això, tindran preferència respecte tercers públics a l’hora de gaudir de l’Estadi. En aquest sentit, els compromisos són:

• S’assignaran 2.000 abonaments als primers socis i sòcies en llista d’espera a l’inici de la temporada 2021-2022.

• En paral·lel, s’agilitzarà al màxim l’assignació de seient als socis i sòcies sense abonament en llista d’espera amb un sistema plenament transparent. En total, un mínim de 7.000 socis i sòcies dels 12.000 que esperen actualment un abonament n’obtindran un abans de l’estrena del nou Camp Nou, prevista per al 2025.

• En tots els partits, inclosos el Clàssic i les eliminatòries de la Lliga de Campions, de mitjana es reservaran 5.000 entrades a preu d’abonament per als actuals socis i sòcies sense seient amb preferència per als inscrits en llista d'espera. El preu serà l’equivalent al cost mitjà d’assistència a un partit en un abonament de la zona on s’assigni l’entrada (cost anual de l’abonament en aquella zona de l’Estadi / 26 partits al Camp Nou aproximadament). L’import oscil·laria entre els 12 euros (3a graderia d’un gol) i els 50 euros (2a graderia de tribuna) de mitjana aproximadament amb les despeses de gestió al marge (actualment és el 10% del cost de l’entrada, IVA inclòs).

• S’impulsarà un mecanisme de reutilització de seients inactius durant anys per cedir-los als integrants de la llista d’espera per omplir l’Estadi de socis i sòcies. Es calcula que, abans de la pandèmia, hi havia aproximadament un miler d’abonats que no assistien mai al Camp Nou ni alliberaven el seu seient.
  

Millor preu per als socis i sòcies amb abonament si van a l’Estadi regularment

• Amb un programa de fidelització, s’incentivarà la seva presència amb un abaratiment del preu anual dels abonaments als socis i a les sòcies que més assisteixin a l’Estadi, al Johan Cruyff i al Palau, entre d’altres promocions.

Més mesures

Sí al futur aplicarà altres iniciatives per omplir les instal·lacions de socis i sòcies i per premiar els que donin suport a l’equip a la graderia i als desplaçaments més sovint:

• Es consolidarà el passaport infantil amb més entrades a disposició dels nens i les nenes. 

• Es generaran bonificacions per accedir a l’estadi en família facilitant l’accés a entrades en packs familiars a preus molt assequibles.

• Els socis (abonats o no) que més assisteixin a l’Estadi cada temporada tindran prioritat en l’obtenció d’entrades per a les finals. Per fer-ho, hi haurà un paquet reservat d’entrades de les finals per als socis que més hagin assistit a l’estadi o que més s’hagin desplaçat acompanyant els diversos equips professionals del Club.

• S’aprofitaran les noves oportunitats que donarà el nou Camp Nou per impulsar una grada d’animació imponent, ampliar els actuals espais d’animació al Palau i crear-ne de nous a l’Estadi Johan Cruyff.

En paral·lel a aquestes mesures, es treballarà amb els altres clubs acords recíprocs i bilaterals per aconseguir entrades econòmiques per als seguidors que viatgin amb l’equip.

El candidat a la presidència del FC Barcelona Víctor Font es compromet davant notari que, mentre ell sigui president, el Club no es convertirà en una SAD i que la propietat del Barça continuarà estant en mans dels socis i les sòcies. Font ha signat un document on es recull aquest compromís i convida els altres dos candidats a la presidència a fer el mateix per garantir que el Barça no perdi l’actual model de propietat.

El programa econòmic de Sí al futur per evitar que el Barça sigui una SAD

El panorama econòmic del Barça és molt complicat, tal com la memòria econòmica del Club va certificar la setmana passada, i existeix el risc que l’entitat esdevingui una SAD. Precisament, el projecte econòmic de Sí al futur té previst generar suficients recursos en noves línies de negoci per evitar que el FC Barcelona es converteixi en una SAD.

La situació econòmica del Barça, combinada amb l’altíssima competència i la incertesa provocada per la pandèmia, obliga a repensar l’estructura econòmica i el model de negoci del Club i a adaptar-los a les necessitats i oportunitats que la indústria de l’entreteniment i el món digital ofereixen. Com a mesura de xoc per afrontar les urgències econòmiques de l’entitat, Sí al futur executarà un pla durant els primers 100 dies que intentarà equilibrar el compte de resultats d’aquesta temporada i refinançarà el deute que venç aquest estiu. En paral·lel, es donarà un impuls econòmic al Club amb un pla de gestió racional de la despesa i noves línies d’ingressos que permetran facturar 1.400 milions d’euros en acabar el mandat, obtenir entre 100 i 200 milions de beneficis anuals i allunyar el risc que el Barça passi a ser una SAD.

Sí al futur creu que els 400 milions de seguidors del Barça arreu del món estaran interessats a adquirir nous productes i serveis, eliminant intermediaris. La candidatura té treballades tres grans línies d’actuació en aquest sentit: una de continguts audiovisuals, una de merchandising/e-commerce i una altra de gaming/e-sports amb preacords amb partners estratègics clau en cada àrea, amb futurs integrants de la Junta Directiva que són referents en aquests àmbits, com per exemple Luis de Val, Carolina Fabregat, José Manuel Villanueva, Iñaki Ecenarro, Oscar Pierre, Manel Sarasa, Joaquim Uriach i Xavi Carbonell, i amb l’assessorament extern d’altres professionals destacades com Carlota Pi.

Bons Laporta, un risc per al model de propietat del Barça

Sí al futur adverteix que la proposta del candidat Joan Laporta d’emetre bons a inversors institucionals per redreçar l’economia del Barça és perillosa perquè, d’una banda, generaria més endeutament al Club i, de l’altra, comportaria que els bancs i els fons d’inversió que haguessin prestat els diners podrien obtenir drets polítics i de facto controlar les finances de l’entitat.

L’emissió de deute que Laporta proposa és molt arriscada si es vol mantenir el Barça en mans dels seus socis i les seves sòcies. En la situació en què es troben l’economia blaugrana i el negoci del futbol, les agències de rating posarien una molt mala qualificació al deute del Club i, amb tota probabilitat, el considerarien bo porqueria. Això suposaria que només els fons i els bancs d’inversió més agressius, que normalment són als EUA, estiguessin disposats a prestar diners. Endeutar-se amb aquest tipus d’empreses és molt delicat, sobretot perquè no tenen cap vincle emocional amb el Barça ni amb Catalunya. Malgrat que la candidatura de Joan Laporta digui que aquesta tipologia de bons no dona drets polítics, el que sí que és cert és que un fons des EUA podria acabar portant el Barça als jutjats i acabar controlant el Club en cas d’incompliment dels terminis.

Un exemple de com es pot passar a ser controlat per un fons d’inversió és l’AC Milan. El fons Elliott va quedar-se amb l'equip després que l'expropietari de l'entitat, Yonghong Li, no pagués un dels terminis del deute que mantenia amb Elliott, que li havia proporcionat el préstec necessari per comprar l'equip a Silvio Berlusconi el 2017. Yonghong Li tenia pendent el pagament d'uns 32 milions d'euros, un termini més del deute que mantenia amb Elliott superior als 300 milions. En no fer la transferència, el club va passar a mans del fons d'inversió.

En paral·lel a la d’inversors institucionals, Joan Laporta ha anunciat una emissió de deute per a socis, sòcies i simpatitzants. Aquesta proposta, de la qual no hi ha cap referència al programa electoral penjat al web de la seva candidatura, no sembla una emissió clàssica perquè, tal com va dir el mateix candidat, el Club no els pagaria cap interès sinó que se’ls compensaria amb “una experiència barcelonista”, de la qual cosa s’intueix que no hi hauria supervisió de la CNMV. Per tant, la mesura s’aproparia més a un crowdfunding que difícilment assoliria uns pocs milions d’euros.

Per això, Víctor Font afirma: “Tots estimem el Barça i no dubtem de les bones intencions dels candidats, però estem amoïnats quan constatem que la improvisació i la manca d’experiència en gestió empresarial poden augmentar el risc que el Barça es converteixi en una SAD. La suposada solució dels Bons Laporta no té en compte que hi ha fórmules d’endeutament que són perilloses per les implicacions que poden tenir més endavant”. 

No obstant això, assumint el supòsit que fos una emissió clàssica de deute entre minoristes, seria difícil que, en l’actual context econòmic, l’interès baixés del 7% (en l’emissió de bons de la Generalitat el 2012 es va pagar més d’un 4% d’interès als inversors i més d’un 2,5% als bancs que van col·locar el producte). Partint d’aquesta situació i imaginant un escenari optimista en què cadascun dels 110.000 socis i sòcies amb dret a vot posessin 500 euros, la recaptació seria de 55 milions, xifra completament insuficient per a l’economia del Barça.

Una de les prioritats de la candidatura de Sí al futur és la de poder fer realitat una relació més directa i transparent amb els socis i sòcies del Club.

Amb la ferma voluntat de fer possible aquest nou lligam, Sí al futur ha encetat l'edició d'un programa de preguntes on el candidat a la presidència del FC Barcelona, Víctor Font, contesta a les qüestions que han fet arribar tots aquells culers que volen saber més detalls del projecte més preparat per rescatar el Club.

Envia'ns les teves preguntes a info@sialfutur.cat