ON PUC ENTREGAR LA MEVA SIGNATURA?
Et recollim la signatura a casa! Truca'ns al 93 606 70 71
BUSCA EL TEU PUNT DE RECOLLIDA MÉS PROPER
El candidat a la presidència del FC Barcelona Víctor Font es compromet davant notari que, mentre ell sigui president, el Club no es convertirà en una SAD i que la propietat del Barça continuarà estant en mans dels socis i les sòcies. Font ha signat un document on es recull aquest compromís i convida els altres dos candidats a la presidència a fer el mateix per garantir que el Barça no perdi l’actual model de propietat.
El panorama econòmic del Barça és molt complicat, tal com la memòria econòmica del Club va certificar la setmana passada, i existeix el risc que l’entitat esdevingui una SAD. Precisament, el projecte econòmic de Sí al futur té previst generar suficients recursos en noves línies de negoci per evitar que el FC Barcelona es converteixi en una SAD.
La situació econòmica del Barça, combinada amb l’altíssima competència i la incertesa provocada per la pandèmia, obliga a repensar l’estructura econòmica i el model de negoci del Club i a adaptar-los a les necessitats i oportunitats que la indústria de l’entreteniment i el món digital ofereixen. Com a mesura de xoc per afrontar les urgències econòmiques de l’entitat, Sí al futur executarà un pla durant els primers 100 dies que intentarà equilibrar el compte de resultats d’aquesta temporada i refinançarà el deute que venç aquest estiu. En paral·lel, es donarà un impuls econòmic al Club amb un pla de gestió racional de la despesa i noves línies d’ingressos que permetran facturar 1.400 milions d’euros en acabar el mandat, obtenir entre 100 i 200 milions de beneficis anuals i allunyar el risc que el Barça passi a ser una SAD.
Sí al futur creu que els 400 milions de seguidors del Barça arreu del món estaran interessats a adquirir nous productes i serveis, eliminant intermediaris. La candidatura té treballades tres grans línies d’actuació en aquest sentit: una de continguts audiovisuals, una de merchandising/e-commerce i una altra de gaming/e-sports amb preacords amb partners estratègics clau en cada àrea, amb futurs integrants de la Junta Directiva que són referents en aquests àmbits, com per exemple Luis de Val, Carolina Fabregat, José Manuel Villanueva, Iñaki Ecenarro, Oscar Pierre, Manel Sarasa, Joaquim Uriach i Xavi Carbonell, i amb l’assessorament extern d’altres professionals destacades com Carlota Pi.
Sí al futur adverteix que la proposta del candidat Joan Laporta d’emetre bons a inversors institucionals per redreçar l’economia del Barça és perillosa perquè, d’una banda, generaria més endeutament al Club i, de l’altra, comportaria que els bancs i els fons d’inversió que haguessin prestat els diners podrien obtenir drets polítics i de facto controlar les finances de l’entitat.
L’emissió de deute que Laporta proposa és molt arriscada si es vol mantenir el Barça en mans dels seus socis i les seves sòcies. En la situació en què es troben l’economia blaugrana i el negoci del futbol, les agències de rating posarien una molt mala qualificació al deute del Club i, amb tota probabilitat, el considerarien bo porqueria. Això suposaria que només els fons i els bancs d’inversió més agressius, que normalment són als EUA, estiguessin disposats a prestar diners. Endeutar-se amb aquest tipus d’empreses és molt delicat, sobretot perquè no tenen cap vincle emocional amb el Barça ni amb Catalunya. Malgrat que la candidatura de Joan Laporta digui que aquesta tipologia de bons no dona drets polítics, el que sí que és cert és que un fons des EUA podria acabar portant el Barça als jutjats i acabar controlant el Club en cas d’incompliment dels terminis.
Un exemple de com es pot passar a ser controlat per un fons d’inversió és l’AC Milan. El fons Elliott va quedar-se amb l'equip després que l'expropietari de l'entitat, Yonghong Li, no pagués un dels terminis del deute que mantenia amb Elliott, que li havia proporcionat el préstec necessari per comprar l'equip a Silvio Berlusconi el 2017. Yonghong Li tenia pendent el pagament d'uns 32 milions d'euros, un termini més del deute que mantenia amb Elliott superior als 300 milions. En no fer la transferència, el club va passar a mans del fons d'inversió.
En paral·lel a la d’inversors institucionals, Joan Laporta ha anunciat una emissió de deute per a socis, sòcies i simpatitzants. Aquesta proposta, de la qual no hi ha cap referència al programa electoral penjat al web de la seva candidatura, no sembla una emissió clàssica perquè, tal com va dir el mateix candidat, el Club no els pagaria cap interès sinó que se’ls compensaria amb “una experiència barcelonista”, de la qual cosa s’intueix que no hi hauria supervisió de la CNMV. Per tant, la mesura s’aproparia més a un crowdfunding que difícilment assoliria uns pocs milions d’euros.
Per això, Víctor Font afirma: “Tots estimem el Barça i no dubtem de les bones intencions dels candidats, però estem amoïnats quan constatem que la improvisació i la manca d’experiència en gestió empresarial poden augmentar el risc que el Barça es converteixi en una SAD. La suposada solució dels Bons Laporta no té en compte que hi ha fórmules d’endeutament que són perilloses per les implicacions que poden tenir més endavant”.
No obstant això, assumint el supòsit que fos una emissió clàssica de deute entre minoristes, seria difícil que, en l’actual context econòmic, l’interès baixés del 7% (en l’emissió de bons de la Generalitat el 2012 es va pagar més d’un 4% d’interès als inversors i més d’un 2,5% als bancs que van col·locar el producte). Partint d’aquesta situació i imaginant un escenari optimista en què cadascun dels 110.000 socis i sòcies amb dret a vot posessin 500 euros, la recaptació seria de 55 milions, xifra completament insuficient per a l’economia del Barça.