Carta oberta als socis i sòcies del FC Barcelona

Refundem el Barça

Aviat farà tres anys que Joan Laporta va començar el seu mandat. Tothom sabia que era un mandat clau per redreçar una situació econòmica, institucional i esportiva extremadament complicada. Calia executar immediatament un pla de xoc que ens hauria permès renovar Messi i, de la mà de socis amb coneixement del negoci de l’esport i l’entreteniment, capitalitzar el club, reduir pèrdues i tenir oxigen financer per complementar el talent de casa amb una o dues estrelles mundials. Retenir Messi no podia ser mai un problema; de fet, era part de la solució.  

Malauradament, hem fet el camí diametralment contrari i hem agreujat encara més la situació dramàtica que l’actual Junta Directiva va heretar.

• Econòmicament, en els darrers tres anys, hem generat 1.000 M€ de pèrdues operatives, hem venut patrimoni a socis externs, alguns poc fiables, de dubtosa reputació, que no paguen el que deuen i que no han aportat cap valor al club.
• Institucionalment, s'ha constatat que concebre el món del futbol actual com fa vint anys és un error majúscul. Gestionar el Barça amb amics i familiars i des de les trinxeres, sense capacitat per retenir executius de prestigi, és impropi de la magnitud que té el club. I anar de bracet del R. Madrid i Florentino Pérez en molts temes institucionals, un fet sorprenent que encara ningú ha explicat.
• Sense un pla i sense professionalitat, tot trontolla. També en l’àrea social, on continuem veient com el club es governa d’esquenes als propietaris. L’obligació d’incentivar la participació dels socis en la vida del club comença per qui governa. Amb assemblees únicament telemàtiques, poca transparència, sense sensibilitat pels qui fan desplaçaments o pugen a Montjuïc i sense incentius que facilitin la participació, la sensació de resignació s’ha escampat entre la massa social. I això és molt preocupant
• Inevitablement, aquest desgavell ha transcendit els despatxos per afectar també finalment l'àmbit esportiu, on els resultats del primer equip masculí ens han generat aquest any enormes frustracions que s'allunyen de les expectatives generades. Sí, tots esperàvem que Xavi pogués treure més profit de la plantilla actual. Però els canvis a la direcció esportiva, fitxatges que no eren prioritaris i una mala gestió econòmica que ens ha lligat de mans i peus, no hi ha ajudat gens. Mai sabrem com hauria funcionat el primer equip si la gestió hagués estat professional i tot hagués encaixat.

L’única solució per protegir el model de propietat que ens converteix en un club únic en el món i garantir que podem competir a l’elit passa per la refundació del club. Canviar el model de gestió, professionalitzar la institució, modernitzar la governança i dotar-nos de mecanismes de control extern reals i efectius. Malgrat la situació actual, cal ser optimistes i il·lusionar-nos perquè el potencial del Barça és extraordinari. Però és urgent passar pàgina al règim del 2003: hem de deixar de gestionar el club com es feia als anys 80 del segle passat.

Des de Sí al futur no hem deixat de treballar per ajudar a fer que aquesta transformació sigui possible. I, des d’aquí, volem apel·lar a tot el talent existent dins del barcelonisme per a treballar plegats i fer possible l’alternativa que el club necessita. Si no podem ajudar a qui té la responsabilitat de govern actualment, és imprescindible que, quan arribi el moment, aquesta alternativa transversal, aglutinadora i d’unitat, estigui a punt. Amb un pla solvent i que compti amb els millors en cadascuna de les àrees clau del nostre club.

Visca el Barça i visca Catalunya!

‍