.png){kind=logo}
Article d'opinió publicat al Diari SPORT
“Ser del Barça és el millor que hi ha”. Sempre que cantem aquesta cançó penso que hi ha molts factors que acrediten que el FC Barcelona és únic i irrepetible. Però els podem resumir en un: la nostra identitat.
Gràcies a aquesta forma de ser, els socis tenim dret a participar en la presa de decisions del club. Escollim el president i sotmetem les principals decisions a la ratificació dels compromissaris. És per això que aquest dissabte se celebra una assemblea extraordinària que ha de votar l’acord comercial amb Nike per a les properes 14 temporades. És un termini molt ampli: si mirem 14 anys enrere, la temporada 2010-2011, Pep Guardiola encara entrenava el nostre primer equip i vam guanyar la Champions a Wembley. Ha plogut molt des de llavors, tot i que en aquest temps només hem guanyat una Champions més.
Aquesta assemblea demostra que, si volem seguir sent el millor club del món, hem de fer les coses d’una manera diferent.
M’agradaria pensar que aquesta serà l'última assemblea on el club porta a votació qüestions importants sense donar la informació completa. Com es pot votar si et sembla bé un contracte que durarà fins el 2038 si no sabem els detalls d’aquest contracte?
M’agradaria pensar que el club deixarà de tractar els socis com a mers espectadors. Que es deixaran de fer les assemblees de forma únicament telemàtica per tal de poder tenir encara més controlades les intervencions i les votacions que s’hi fan. I que els socis són veritables actors en la vida social del Barça, no un incòmode tràmit que cal esquivar.
M’agradaria pensar que el club deixarà de tenir-nos cada estiu i cada hivern amb els nervis a flor de pell per saber si es poden inscriure els jugadors que ja tenim al planter. L’estiu passat vam fitxar un únic jugador, Dani Olmo, a qui vam poder inscriure perquè se’n va lesionar un altre, Christensen. I avui dia encara no tenim garantit que Olmo pugui jugar a partir del gener. Espero que el club aconsegueixi inscriure’l, però no hauríem de tenir aquest problema ja resolt i estar pensant en com reforçar l’equip a la finestra d’hivern, si és que els tècnics consideren que cal?
M’agradaria pensar que el club cuidarà d’una vegada per totes les seves llegendes. Aquesta setmana hem vist com tornaven al Palau Blaugrana Nikola Mirotic i Saras Jasikevicius, de qui no ens vam poder acomiadar com ens hauria agradat. I encara tenim clavada la dolorosa marxa de Leo Messi, el millor jugador de la història, per la porta del darrere.
I m’agradaria pensar que el club sabrà cuidar la seva massa social, incloent els joves que animen a l’estadi, dialogant per solucionar els conflictes que puguin sorgir.
Però tot això que penso no és possible sense professionalització i bona gestió. Avui dia, davant dels clubs-estat com el Reial Madrid o el PSG, no podem competir improvisant. Hem de tenir una economia forta que reforci l’equip al camp, amb executius competents, sense ocurrències ni decisions que hipotequen el futur.
Som més que un club. Però va sent hora de tornar a ser el millor club del món. I això passa per tornar a l’essència: escoltar els socis, tenir una gestió exemplar i mirar al futur amb orgull. “Ser del Barça és el millor que hi ha”, i tant. Fem que ho segueixi sent, avui i sempre.
