ON PUC ENTREGAR LA MEVA SIGNATURA? Et recollim la signatura a casa! Truca'ns al 93 606 70 71
BUSCA EL TEU PUNT DE RECOLLIDA MÉS PROPER

Sí al Futur vol que el FC Barcelona sigui el club més estimat pels nens i nenes de tot el món. I per aconseguir-ho, el projecte que lidera Víctor Font ha triat un dels Objectius de Desenvolupament de la Nacions Unides, l’educació, perquè els infants més desafavorits puguin trobar sortides personals i professionals en el seu futur.

Aquest és el propòsit: ser el club estimat a tot el món. No només perquè guanya títols esportius, sinó també perquè utilitza els seus èxits i l’impacte al món per ajudar a millorar-lo. D’aquesta manera l’expressió “més que un Club” guanya dimensió internacional. La idea va néixer el 2006 de la mà d’Evarist Murtra, un dels impulsors de l’acord del FC Barcelona amb UNICEF perquè el Barça lluís el logotip de l’ONG a la part davantera de la samarreta del primer equip fins al 2011.

Amb l’objectiu que UNICEF pugui tornar a la part davantera i central de la samarreta del Barça, Sí al Futur ha establert preacords estratègics amb diferents empreses perquè n’assumeixin el cost i així fer-ho possible. Víctor Font assegura: “Volem aprofitar l’impuls i el pes del Club per fer aquest món millor, i UNICEF és un col·laborador clau per a fer-ho possible”.

Els socis triaran els projectes educatius que s’impulsaran

L’ONU ha marcat 17 grans objectius de desenvolupament sostenible per al segle XXI. I un d’ells és l’educació de qualitatSí al Futur assumeix aquest objectiu com a propi per convertir-se en el club més estimat pels nens i nenes.

Aquesta tasca la canalitzarà per mitjà de la Fundació, que exercirà decididament d’instrument transformador. Ho farà impulsant aquests projectes, que seran avaluats i proposats per tècnics experts de la pròpia Fundació, i que buscaran la participació i el compromís dels socis i sòcies del Barça.

Una conversa amb experts

Víctor Font i Antoni Bassas han mantingut una xerrada amb els experts del tercer sector Sandra Pardo, presidenta de la Fundació Pare Manel, i Enric Canet, director de relacions ciutadanes del Casal dels Infants del Raval. El resultat és aquest document audiovisual que presenta avui Sí al Futur. La conversa remarca la idea que el Barça té un enorme potencial de creació de sentiment de pertinença a una comunitat i que els seus esportistes i el seu comportament poden esdevenir un referent de la mainada de tot el planeta.

Durant la conversa, Víctor Font ha explicat que Un club amb causa és més que un projecte, és un pilar fonamental que Sí al Futur té per al Club: “viatjant arreu del món, t’adones de la transcendència que el Barça té com a institució. Per això, des de Sí al Futur hem treballat perquè el Barça es pugui convertir en un Club amb causa. I ho farem per mitjà de tota l’acció de govern: tant des de l’àrea esportiva, pensant quins criteris més enllà dels esportius posem a l’hora de fitxar un jugador; com des de l’àrea econòmica i empresarial, triant amb criteri quins socis estratègics i sponsors volem tenir; fins a l’àrea institucional, a la Fundació, que fa una acció magnífica, però que ara mateix és una àrea més. I el que nosaltres volem és que sigui un paraigües per a tot el Club i que defineixi l’acció de govern dels propers anys. I amb quina voluntat? Fer contribucions tangibles per millorar el gran repte de l’educació entre els col·lectius més necessitats”.

Per la seva part, Sandra Pardo confirma que “l’educació és un pilar fonamental, fins i tot del model de país que volem i per al qual treballem. I una educació no només entesa en el sentit formal de dins una escola, sinó també a nivell global. I també lligada a l’esport, que els iguala i els uneix. Per tant, són dos elements que són molt interessants. Oferir oportunitats és un leitmotiv de qualsevol projecte social i educatiu amb infants i joves”.

Enric Canet posa èmfasi en el fet que si mitjançant l’educació s’aconsegueix el sentiment de pertinença en els col·lectius més vulnerables ja és un èxit: “l’equip és el que arriba a fer les persones. El que hem d’aconseguir és que amb l’educació puguem donar als infants allò que necessiten per créixer i que sentin que valen la pena. Potenciar-los l’autoestima i el sentiment de pertinença, que sentin que se’ls valora davant la seva alta diversitat. De cara a l’autoestima, l’esport és essencial i aquí el Club hi pot fer molt”.

Aquí pots veure el vídeo sencer

Aquí pots veure l’acte sencer

La necessitat de normalitzar de manera urgent la presència de la dona a la Junta Directiva, els càrrecs executius i els terrenys de joc és una de les conclusions principals de la taula rodona que aquest vespre s’ha celebrat a la seu de Sí al futur, el projecte que lidera Víctor Font, i que ha volgut reflexionar al voltant de l’escàs protagonisme de les dones al FC Barcelona i al món de l’esport en general. 

L’acte, que portava per títol Sí al futur: Les dones al Barça, moderat per la periodista Gemma Soler, ha comptat amb la participació de Carlota Pi, fundadora i presidenta d’HolaluzJoana Barbany, directora general de Societat Digital de la Generalitat; Carles Combarros, membre de la Comissió d’Esports de la Cambra de Barcelona i exdirector del CAR de Sant Cugat; i Carlota Planas, representant de futbolistes i fundadora d’UNIK Sports Management. A més, Amaia Gorostiza, presidenta de la SD Eibar, i Natalia Arroyo, entrenadora de la Real Sociedad Femenino, han col·laborat telemàticament amb dues entrevistes.

La taula rodona s’ha iniciat a partir d’una pregunta clau: “Per què, al segle XXI, no hi ha cap dona que es presenti com a precandidata a les eleccions a la presidència del Barça?”. Posteriorment, s’han abordat aspectes com ara la manca de presència de dones dirigint l’esport; la manera de dirigir de les dones; la situació actual de dones que són referents en la direcció de clubs i equips esportius, i també els reptes de futur per normalitzar-ne la presència al sector esportiu.

A més, entre el públic convidat hi havia Mª Antònia Milà, històrica presidenta de la Penya Barcelonista de Sant Boi de Llobregat, qui ha evocat els seus inicis com a aficionada al futbol en un món tan masculinitzat. 

L’acte, que ha comptat amb la presència de vint convidats, el màxim que permetia la sala, ha servit per presentar les línies mestres de Sí al futur a favor d’aquesta normalització reivindicada ahir i per presentar oficialment la resta de conselleres que formen part del projecte: Annamari Basora, María José Balañá Carolina Fabregat.

Les millors fotografies de l'acte:

En una entrevista concedida  l'any passat a TV3 i Catalunya Ràdio, Xavi Hernàndez va explicar al periodista Jordi Grau les seves sensacions abans de la retirada definitiva com a futbolista. Durant l'entrevista, Xavi, que a partir d'ara iniciarà la seva etapa com a entrenador i que és futur candidat a la banqueta del Barça, es va referir a la necessitat de recuperar les essències perquè el primer equip de futbol pugui tornar a ser el millor. “El Barça ha de dominar els partits, si no és impossible guanyar la Champions. Ho diu la història: el Barça només ha guanyat la Champions quan ha sigut molt dominador del joc. Tu pots perdre, como li va passar a l'Ajax amb el Tottenham, però amb la sensació que has dominat. El Barça no ho va fer i li van passar per sobre”.

Pensant en el futur del Club, i preguntat per Jordi Grau, durant l'entrevista, Xavi Hernàndez, va expressar la seva opinió sobre Víctor Font, precandidat a la presidència del FC Barcelona a les eleccions previstes per a l'estiu de 2021.

Llegir més: El doble mensaje de Xavi al barcelonismo - Lluís Mascaró (Sport)

També reclama a la Junta Directiva informació i transparència sobre la situació econòmica i el deute del Club abans de votar.

 

Sí al futur reclama a la Junta Directiva del FC Barcelona que la modificació del finançament de l’Espai Barça passi per referèndum en comptes de limitar-se a una Assemblea de Socis Compromissaris Extraordinària, anunciada per a principis de l’any vinent. El projecte encapçalat per Víctor Font considera que una decisió d’aquesta magnitud ha de ser presa per tota la massa social barcelonista perquè, en cas que sigui acceptada, implicaria assumir un model de finançament completament diferent al que va rebre el vistiplau en el referèndum del 2014: el projecte, que havia de costar 600 milions, s’havia de pagar amb 200 milions de la generació de recursos propis, més 200 de crèdit i 200 de l’empresa que posés cognom al nou Camp Nou. En l’actualitat, el projecte ja s’ha encarit fins als 685 milions d’euros i, segons diverses informacions, es preveu que es financi amb 700 milions procedents de Goldman Sachs amb un contracte d’explotació sobre part dels beneficis durant 25 anys.

Abans de votar-se el finançament de l’Espai Barça, Sí al futur també demana un exercici de transparència absoluta sobre el deute i la situació econòmica del Club. Víctor Font considera que la directiva ha d’aclarir les informacions que apunten que el Barça té 1.000 milions d’euros de deute financer amb un increment del passiu financer del 53% en el darrer any. En aquest sentit, Sí al futur recorda que la Junta Directiva que presideix Josep Maria Bartomeu es va comprometre públicament, en més d'una ocasió, a no començar les obres de l’Espai Barça si el deute del Club no era inferior als 220 milions d’euros. Un altre aspecte sobre el qual Sí al futur demana claredat és la situació dels naming rights del nou Camp Nou en el finançament de l’Espai Barça.

A més de ser presencial com el del 2014, Sí al futur considera que el referèndum per decidir el finançament de l’Espai Barça ha de ser electrònic per facilitar la participació de tots els socis i sòcies de l’entitat. Cal tenir present que la llei no impedeix fer consultes electròniques d’aquest tipus a la massa social i, a més, el Club ja disposa del software per dur-lo a terme perquè Sí al futur i l’empresa Scytl el van lliurar gratuïtament al FC Barcelona aquest estiu.

Sí al futur considera indispensable que, abans de celebrar el referèndum, la Junta Directiva del Club estableixi un període d'informació i debat del projecte de finançament que se sotmetrà a votació.

Sí al futur també insta la directiva del Club a explicar si el canvi de despatx d’arquitectes locals per treballar amb la multinacional japonesa Nikken Sekkei –es va passar de Joan Pascual i Ramon Ausió Arquitectes a la firma b720 Fermín Vázquez Arquitectos a finals del 2017– va suposar modificacions en el projecte de l’Espai Barça respecte al que va guanyar el concurs a principis de 2016.

 

Consulta també aquí tot el què han dit aquests dies els mitjans de comunicació sobre la proposta de Sí al futur:

TV3 - Víctor Font demana un nou referèndum sobre l’Espai Barça

Betevé - Sí al futur demana un nou referèndum per a l’Espai Barça

Sport - Víctor Font reclama un nuevo referéndum sobre el Espai Barça

Mundo Deportivo - Víctor Font pide un nuevo referendo sobre el Espai Barça

L’Esportiu - Víctor Font vol un nou referèndum per ratificar l’Espai Barça

Marca  - Víctor Font pide un nuevo referéndum para validar el Espai Barça

AS - Víctor Font pide un nuevo referéndum para el Espai Barça

Europa Press - Víctor Font pide un referéndum sobre la financiación del Espai Barça

La Vanguardia - Víctor Font pide un nuevo referéndum para validar el Espai Barça

El Periódico - Víctor Font pide un nuevo referéndum sobre la financiación del Espai Barça

Ara - Sí al futur demana un nou referèndum per a l’Espai Barça

El País - Víctor Font pide un nuevo referéndum sobre la financiación del Espai Barça

El Nacional - Víctor Font demana un nou referèndum per a l’Espai Barça

Mon.cat - Víctor Font demana a Bartomeu un nou referèndum per a l’Espai Barça

Culemanía - Víctor Font pide un referéndum para la financiación del Espai Barça

Per què un nou referèndum?

1. El projecte ha passat d’un cost de 600 milions d’euros a 685 en aquest moment i ningú no pot descartar que s’acabi encarint molt més.

2. El canvi de pressupost ha obligat a modificar substancialment el model de finançament que havia aprovat la massa social en el referèndum del 2014: 200 milions de recursos propis, 200 milions de crèdit i 200 milions amb la venda del cognom de l’estadi.

3. Malgrat la falta de transparència, diferents informacions apunten que el deute del Club és molt superior als 220 milions d’euros que la pròpia Junta Directiva actual s’havia marcat com a límit màxim d’endeutament per a poder començar les obres de l’Espai Barça.

4. El projecte guanyador del concurs per la reforma del Camp Nou ha canviat d’arquitectes sense cap explicació per part del Club. S’ha substituït Joan Pascual i Ramon Ausió Arquitectes per la firma b720 Fermín Vázquez Arquitectos, un dels despatxos que va participar al concurs però no va resultar elegit. No se sap si aquesta substitució ha suposat modificacions substancials del projecte respecte al que va guanyar el concurs de principis de 2016.

5. Probablement es concretarà una xifra superior als 200 milions d’euros de pressupost que ha d’aportar al projecte la comercialització dels naming rights de l’Espai Barça, però a hores d’ara no s’ha concretat cap acord.